Litografies

Les litografies

Al maig, de 1942, l’editorial Reynald & Hitchcock, encarrega a Saint-Exupéry un conte, un text breu acompanyat de dibuixos originals. A finals d’octubre d’aquell any, el llibre és acabat i corregit juntament amb les il·lustracions i l’autor, en lliurar-lo, descriu com ha de ser el disseny i la compaginació. Neix El Petit Príncep.

Però El Petit Príncep no és només un llibre amb  il·lustracions, es tracta d’un conjunt on la imatge és inseparable del text, per desig exprés de Saint-Exupéry. En una carta al seu editor, va expressar la voluntat de decidir ell mateix la ubicació, la mida…, etc. i les llegendes que acompanyaran els dibuixos.

I especifica: «Quan escric, per exemple: “Aquest és el millor retrat que, més endavant, vaig arribar a fer-ne …”, vull dir com ha de ser gran o petit, si de color negre o en colors, si ha d’estar entre el text o separat.»

El 6 abril 1943 El Petit Príncep veu la llum, amb les il·lustracions originals que l’autor dibuixa expressament per a la seva obra.

L’edició de les litografies que avui presentem està realitzada a partir dels originals que Antoine de Saint-Exupéry va dibuixar.

01

Crec que per evadir-se, va aprofitar una migració d’ocells salvatges.

Quan tenia sis anys, una vegada vaig veure un dibuix magnífic en un llibre sobre la selva verge que es deia Històries viscudes. Representava una boa empassant-se una fera. Aquí teniu la còpia del dibuix.

02

Aquest és el millor retrat que, més endavant, vaig arribar a fer-ne.

O sigui que he viscut sol, sense ningú amb qui de veritat poder parlar, fins que vaig tenir una avaria al desert del Sàhara, fa sis anys. S’havia trencat alguna cosa del motor. I com que no anava amb cap mecànic ni amb cap passatger, em vaig preparar per mirar de fer, tot sol, una reparació difícil. Per mi era una qüestió de vida o mort. Amb prou feines tenia aigua per beure per a vuit dies.

03

El petit príncep a l’asteroide B 612.

Vaig necessitar molt de temps per entendre d’on venia. El petit príncep, que em feia moltes preguntes, semblava que no sentís mai les meves. Van ser paraules dites per casualitat que, de mica en mica, m’ho van revelar tot.

04

[...] n’hi ha centenars d’altres que de vegades són tant petits que costa molt veure’ls amb telescopi.

D’aquesta manera vaig saber una segona cosa molt important: que el seu planeta d’origen amb prou feines era més gran que una casa!

05

Al planeta del petit príncep hi havia unes llavors terribles...

Ah !, petit príncep, d’aquesta manera, i a poc a poc, vaig anar entenent la teva petita vida malenconiosa. Durant molt de temps l’única distracció que havies tingut havia estat la dolçor de les postes de sol.

06

Els baobabs.

Cada dia aprenia alguna cosa del planeta, de la marxa, del viatge. Li anava sortint de mica en mica, entremig de les reflexions que feia. Va ser així com, el tercer dia, vaig descobrir el drama dels baobabs.

07

Saps... quan estàs així de trist t’agraden les postes de sol...

De seguida la vaig aprendre a conèixer millor, aquella flor. Al planeta del petit príncep sempre hi havia hagut flors molt senzilles adornades amb una sola fila de pètals i que no ocupaven gens de lloc ni molestaven ningú. Apareixien un bon matí a l’herba i després, al vespre, s’apagaven.

08

Va escurar els volcans en activitat.

Em sembla que per evadir-se va aprofitar una migració d’ocells salvatges. El matí que havia de marxar va endreçar tot el planeta. Va escurar ben escurats els volcans en activitat. Tenia dos volcans en activitat. Li anaven molt bé, al matí, per escalfar l’esmorzar.

09

El rei seia, vestit de porpra i d’ermini, en un tron senzill però majestuós.

Es trobava a la regió dels asteroides 325, 326, 327, 328, 329 i 330. Va començar, doncs, visitant-los per buscar-hi una ocupació i per instruir-se.

10

Ah! Ah! Mira, la visita d’un admirador! -va exclamar de lluny el vanitós.

Al segon planeta hi vivia un vanitós.

11

Al planeta següent vivia un bevedor.

Al planeta següent hi vivia un bevedor. Aquesta visita va ser molt curta, però va fer caure el petit príncep en una gran malenconia:

12

Soc seriós, jo, no m’entretinc amb bestieses!.

El quart planeta era d’un home de negocis. Aquest home estava tan enfeinat que ni tan sols va aixecar el cap quan va arribar el petit príncep.

13

Faig un ofici terrible.

El cinquè planeta era molt curiós. Era el més petit de tots hi havia el lloc just per encabir-hi un fanal i un fanaler. El petit príncep no acabava d’explicar-se de què podien servir, allà al mig del cel, en un planeta sense cases ni habitants, un fanal i un fanaler.

14

El geògraf és massa important per dedicar-se a vagarejar. No abandona el seu despatx.

El sisè planeta era un planeta deu vegades més gran. Hi vivia un senyor vell que escrivia uns llibres immensos.

15

I el petit príncep se’n va anar pensant en la seva flor.

El setè planeta, doncs, fou la Terra.

 

16

Ets una bèstia ben curiosa –li va dir al final-, prima com un dit....

Quan un es vol fer l’espavilat, de vegades diu alguna mentida.

17

El petit príncep va travessar el desert i només va trobar una flor.

Una flor de tres pètals, una flor de no res…

 

18

Aquest planeta és tot sec, punxegut i salat.

El petit príncep va pujar a una muntanya alta.

Les úniques muntanyes que havia conegut mai eren els tres volcans que li arribaven al genoll. I el volcà apagat el feia servir de tamboret.

19

Era un jardí florit de roses.

Però resulta que el petit príncep, després d’haver caminat durant molt de temps a través de la sorra, de les pedres i de la neu, va acabar descobrint un camí. I tots els camins van a parar als homes.

 

20

Si véns, per exemple, a les quatre de la tarda, des de les tres ja començaré a ser feliç.

Aleshores va ser quan va aparèixer la guineu.

21

I, ajagut a l’herba, va plorar.

Però resulta que el petit príncep, després d’haver caminat durant molt de temps a través de la sorra, de les pedres i de la neu, va acabar descobrint un camí. I tots els camins van a parar als homes.

 

22

Va riure, va tocar la corda, va fer girar la politja.

I la politja va gemegar com gemega un penell vell quan el vent ha dormit molt de temps.

23

Ara vés-te’n –va dir- ... Vull baixar!

Al costat del pou hi havia una ruïna, una paret vella de pedra. Quan vaig tornar de fer la feina, l’endemà al vespre, de lluny vaig veure el petit príncep assegut a dalt, amb les cames penjant.

24

Va caure suament, com cau un arbre.

No va fer ni soroll, perquè tot era sorra.